Cartes que curen
Ens arriba notícia d’aquesta proposta que han engegat en dos hospitals catalans (Hospital del Mar i Hospital Clínic) i ens sembla molt encertada per compartir amb la família.
Estan sent dies complicats i el que és important és trobar sentit a les coses que fem. Ens ho recorda la Marina Garcés en aquest clip quan reflexiona sobre aquesta nova situació. Afirma que cal cuidar aquests nous contextos i que “no cal omplir-los de temari, de continguts”. Per això, el que és important és trobar sentit a les activitats que fem, sabent que la majoria dels elements del nostre entorn estan alterats. Ens agrada, també, quan diu que “la vida no és un temari. Educar i aprendre consisteix a aprendre a viure junts i aprendre junts a viure”
Per això creiem encertada la proposta de les cartes, perquè ens dóna l’oportunitat d’elaborar experiència compartida amb sentit. Precisament, des del paradigma socioconstructivista de l'ensenyament i aprenentatge de la llengua escrita es recalca sempre la importància del sentit en l’acte comunicatiu. És a dir, que hi hagi un motiu vertader en la lectura o l’escriptura.
L’escriptura i creació d’aquests missatges pot ser un bon moment per reforçar els vincles que tenim amb els infants, amb la lectura, amb l’escriptura i amb les emocions que ens recorren els cos aquests dies. Pot ser una bona ocasió per parlar de com estem, de com deuen estar les persones malaltes i de com podríem fer-los arribar el nostre missatge. Potser llavors, tindrem l’oportunitat d’acompanyar els nens i nenes en el camí de comprendre que les paraules parlen, que les cartes emocionen i que a través de les mans i dels escrits podem transmetre afecte, escalfor i ànims.
Per a tots aquells qui es vulguin sumar a la iniciativa: dues idees per acompanyar el procés.
Una bona manera d’entrar en el tema, és llegint altres cartes i composicions multimodals que ja els han arribat als hospitals. Així, els adults poden compartir la lectura de les cartes, així com parlar sobre com són, què diuen, a qui van dirigides, què ens agrada més, que ens agradaria incloure en la nostra proposta, etc. Al web de l’Hospital Clínic les van penjant en aquest dropbox per dies.
És important no obligar a ningú a escriure. Podem convidar, compartir o senzillament, fer-ho nosaltres. En el cas que sigui una escriptura compartida, és una bona ocasió per fer visibles tot el que fem quan escrivim: com pensem què volem dir, com ho revisem, com ho escrivim, com ho tornem a llegir, com pensem com s’escriuen algunes paraules, etc. I si després de tot això no ens surt res que ens satisfaci, ja ho tornarem a intentar demà. Quan les idees estiguin més reposades i potser també més reflexionades. Pensar i repensar sobre els escrits és també un aprenentatge important a transmetre. Una carta o un text no ens sortirà a la primera. Tal i com diuen molts experts, escriure és reescriure i revisar.
Podem fer del confinament un context per a una experiència compartida del món?
Com sempre, les preguntes de la Marina Garcés són agosarades i conviden a la reflexió. Nosaltres, des del nostre humil grup, creiem que comunicar-nos, amb sentit, amb aquells qui estan patint els efectes de la Covid-19 pot esdevenir una experiència compartida del món.