Regalar llibres i lectures

Sabem del cert que el gust per llegir no s’ensenya, com a molt es pot encomanar. Per això aquest curs, en veure que l’aula on habitaríem no oferia gairebé cap atractiu per viure la lectura, vaig comparèixer el primer dia de classe amb el llibre Esto no es una caja d’Antoinette Portis. Després de presentar-me al grup com la seva nova tutora i conèixer-nos entre tots els vaig dir:

- Us ensenyo aquest llibre perquè jo me l’estimo molt, ja que m’agrada molt llegir-lo, m’ho passo molt bé amb ell i, per això, l’he portat perquè el mireu i el tinguem a la classe. Però, com jo li tinc molta estima, m’agradaria que el cuidéssiu, ja que me’l vaig comprar amb molta il·lusió i no voldria que li passés res.

Això era el 12 de setembre. L’aula no estava dotada de bons llibres, sinó que els que hi havia eren antics i poc interessants. Possiblement perquè l’escola no considerava prou el gran benefici que pot aportar al grup una bona selecció de llibres. Per aquesta raó vaig començar a invitar els meus alumnes a portar llibres de casa seva que volguessin recomanar.

Com un fet màgic, l’endemà, dos nens van aparèixer amb dos llibres nous que van presentar amb certa timidesa i que van deixar a la nova biblioteca. Durant aquella setmana, l’aula es va començar a omplir de nous llibres i això va provocar que de manera espontània es creessin debats, agafessin llibres només en iniciar la classe, els fullegessin a qualsevol moment i, molt important, em demanessin cada dia una estoneta per llegir.

Avui, a 17 de desembre, encara estan arribant llibres a l’aula i veig que tots i totes expliquen l’argument i el motiu pel qual volen deixar-lo a la biblioteca amb molt entsiasme. La biblioteca ha crescut i la presència i la presentació de llibres ja no és una tasca improvisada, sinó que guanya terreny dia a dia. Quan cal, tota la programació d’aquell dia s’adapta i es busquen estones lliures per poder fer les presentacions.

Per tal que això sigui possible, crec que la constància del mestre tant en llegir-los històries interessants com en acollir les seves aportacions són vital perquè els alumnes visquin la situació amb intensitat i confiança.

És cert que d’aquesta manera no podem controlar que tots els llibres que arriben a la biblioteca tinguin la mateixa qualitat i siguin els que esperaríem, però és important acollir el que ells aporten, perquè són els seus llibres i formen part de la seva experiència personal i lectora, tot i saber que nosaltres tenim l’obligació de fer-la créixer. Per això jo no he parat de portar nous llibres de qualitat, de llegir-los-los i d’iniciar debats interessants. De mica en mica, tots ells van adquirint cultura bibliogràfica i s’estan fent cada cop més crítics, més experts.

Per acabar aquest post, només dir-vos que ja fa dues setmanes que es pregunten quin serà el llibre que demanaran als reis.

I nosaltres també esperem amb delit la llista de les recomanacions que ens proposa sempre la Maria Gracia per aquestes festes i que volem compartir amb tots vosaltres.