Escriu com tu vulguis

Expressions d’aquest tipus “escriu com tu vulguis, com et sembli, com tu sàpigues” les fem servir molt sovint les mestres per animar els infants a provar d’escriure i a treure’s la por a equivocar-se. Gairebé sempre aquest convidar a llançar-se a fer una cosa, certament difícil per a ells, si hi ha un ambient de confiança acostuma a tenir èxit; sobretot, si van comprovant que després de provar d’escriure respectem el que han escrit i conversem sobre la seva producció al nivell que creguem més convenient. A més a més, als mestres ens és molt útil que provin d’escriure de la manera que ells sàpiguen perquè les seves produccions ens donen una informació molt valuosa sobre el seu procés d’aprenentatge, permetent-nos comprendre a quina etapa es troben i, així, poder fer intervencions comprensibles i interessants per als infants.

Ara bé, avui, en Guim ens ha fet pensar una bona estona amb el que ha plantejat mentre estava fent un collaret preciós per a la Martina.

Guim: Quina lletra hi va ara? (Té enfilat MAT)

Mestra: A veure? Què vols posar?

Guim: Martina

Mestra: A tu, quina et sembla que hi pot anar? -mentrestant uns nens criden la mestra- Pensa-ho! Posa-ho com tu vulguis!

Guim: No! Com jo vulgui, no! – diu força enfadat- Vull com ha de ser de veritat!

D’entrada ens ha sorprès l’enuig d’en Guim, perquè no és habitual en ell aquesta actitud, però si ho pensem bé la resposta de la mestra “com tu vulguis” no deixa de subestimar la seva pregunta. De fet, si ho havia d’escriure com ell volgués no calia que ho hagués preguntat. A més a més, en Guim, com que ha descobert que cada nom s’escriu d’una manera determinada i només d’una manera, sap que si es canvien lletres ja no diu el mateix i per això és exigent amb la resposta de l’adult.

Davant d’aquesta reclamació de l’infant la nostra reflexió apunta cap a la necessitat d’escoltar i interpretar amb calma les seves demandes. Acostumem a repetir aquelles frases, que ens han anat bé alguna vegada, de manera gairebé automàtica, però creiem que convé està més atents a les necessitats de cada infant. Molt sovint necessitem establir una conversa més llarga per comprendre què requereix exactament cadascú, per poder encaminar una recerca de solucions adequades a cada moment. Trobar l’equilibri entre deixar que només copiïn, per així no equivocar-se, i empènyer a escriure com es vulgui, o es pugui, és tot un repte; el desllorigador del qual hauria de ser que les intervencions dels adults sempre els facin pensar i sempre els animin a persistir en el que es proposen.

A propòsit d’aquest repte, el filòsof francès Edgar Morin* explica que hi ha dues comprensions: la intel·lectual o objectiva i la comprensió humana intersubjectiva. Comprendre significa intel·lectualment aprehendre junts, com-prehendere, copsar junts. La comprensió intel·lectual passa per la intel·ligibilitat i l’explicació. La comprensió humana comporta un coneixement de subjecte a subjecte. Sens dubte que la resposta a la petició d’en Guim ha de ser fruit d’una comprensió intel·lectual i humana a la vegada, ben difícil de fer en el moment de l’acció, però del tot necessària, si més no, quan podem prendre distància i reflexionem sobre el què ha passat.

* Morin. E. (2000). Els 7 coneixements necessaris per a l’educació del futur. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya