I si ve el llop?

Son les 7 de la tarda a casa de la Núria, una amiga a qui avui he anat a visitar. Està ben enfeinada perquè ha anat a recollir els seus dos néts a l’escola.

• Àvia, ja has tancat bé la porta?, pregunta l’Abril, la néta de 3 anys tot just després d’arribar i que la Núria hagi tancat la porta.

• La porta? Per què he de tancar bé la porta?, respon la Núria amb cara de sorpres

• Per si ve el llop!, exclama l’Abril decidida

• El llop? Com vols que vingui el llop aquí! Els llops aquí no vénen, Abril, respon contundent l’àvia Núria.

• Umm, remuga pensativa l’Abril, és que a vegades els llops visiten les àvies de sorpresa...

Les dues ens mirem amb cara de complicitat i riem en silenci, sense que l’Abril se n’adoni. Després la Núria, amorosa, s’asseu l’Abril a la falda i li diu que no pateixi, que els llops només surten als contes.

Al cap d’una estona, l’Abril ve corrent amb el llibre de la Caputxeta a la mà i li demana a l’àvia Núria que li torni a explicar el conte una vegada més.

Aquesta anècdota tan divertida em sembla una mostra interessant sobre la capacitat dels infants per relacionar fenòmens de la seva vida i anticipar esdeveniments possibles. Un exemple de com, en algun moment del desenvolupament de la consciència narrativa, inevitablement, la ficció provinent dels coneixements sobre la narració d’històries pot arribar a barrejar-se amb el món real, i de quan necessària és la mediació adulta.

L’Abril exemplifica sabers que hem après de la mà d’alguns experts en literatura infantil com Teresa Colomer o Teresa Duran: la importància del contacte inicial dels infants amb la literatura, de com de ric pot arribar a ser l’imaginari infantil sobre les històries i sobre els personatges, de com pot anar creixent l’esquema narratiu i les expectatives dels infants sobre els personatges...

De moment, per a l’Abril, el llop és la representació de la por o d’un personatge malvat que pot visitar la seva àvia per sorpresa. Però des de l’escola, si tenim interès a que els llibres siguin fars de referència tant per parlar sobre el món real com per imaginar-ne d’altres possibles, hem de poder conèixer també els personatges fugint dels estereotips. Perquè, tot i que el llop aparegui sovint als llibres infantils com un personatge dolent o fins i tot una mica beneit (perquè acaba fugint amb la cua entre cames, amb el cul escaldat o la panxa buida) també podem ampliar-ne l’imaginari i les representacions possibles. Hi ha d’altres bones històries on el llop n´és la víctima, o bé d’altres on apareix com un personatge més amable o més bondadós. Sabeu? Un munt de bons llibres ens poden ajudar en aquest propòsit. Entre d’altres títols: L'ovelleta que va venir a sopar, de Steven Smallman i Joelle Dreidemy, o Per què diuen que els llops són dolents? de Quentin Grébany, o Et menjadé! de Jean-Marc Derouen i Laure du Faÿ...