¿Mau iz io?

* Aquesta imatge ha estat extreta del web de Barbara Fiore Editora, editorial del llibre

Mestra: en quina llengua creieu que està escrit aquest llibre?

Alguns infants: parlen raro

Miquel: En anglès, perquè s'assemblen les lletres

Joan: en lligada

Miquel: mau és boca? S’assembla a...

(...)

Mestra: Quin deu ser el títol?

Edu: Com creixen les flors?

Sònia: Ése es jo? Aquest és jo? (Sembla que elabora hipòtesis fixant-se en la fonètica del títol)

Martí: jo crec que posa que creix una planta

Lua: com et dius?

Teo: com et dius senyora planta?

Aina: qui sóc?

(...)

Miquel: està en francès? (Segueix buscant la llengua més que no pas el significat)

Diana: no, no existeix cap paraula així. En francès així no es parla!

Nora: potser en castellà?

Edu: no existeixen aquestes paraules

(...)

Aina: jo crec que està inventat en idioma bitxo

Aquests fragments de conversa que s’han generat en presentar la portada del llibre són extraordinaris en molts sentits. Ho són perquè mostren com davant d’una proposta literària interessant, els infants participen de manera activa fent hipòtesis lliurement sobre el que pensen. També perquè mostren com cap de les propostes a priori és correcte o incorrecte, sinó que senzillament s’acullen com a possibilitats que hauran de ser revisades en acabar la lectura del llibre. També ho són perquè mostren representacions mentals que tenen els infants sobre el repertori de llengües possibles. Gràcies a la Diana i els seus coneixements lingüístics, ens pot assegurar que aquestes paraules no són franceses, igual que pot fer l’Edu amb el castellà.

Infants amb un repertori lingüístic variat poden fer aportacions de les quals se’n beneficia tota la classe, perquè entre tots se suma un capital més ric que el que tenim a nivell individual.

També és una proposta interessant perquè demostra la gosadia de l’Aina de fer un plantejament que, des del món adult, ens costaria molt... apostar per l’idioma bitxo! En qualsevol cas, il·lustra el repte que suposa per als mestres interpretar àmpliament –i de manera encertada– les aportacions i els coneixements explícits dels infants; un tema gens fàcil perquè també depèn dels coneixements propis del mestre i del desig d’anar-los ampliant...

Una delícia de conversa i de llibre!