AMITJÓ

Recordeu el post de la Blanca de la setmana passada? Doncs bé, aquell dia, entre d’altres, també estava amb en Zeus, un nen que tot just està entrant a l’etapa alfabètica i que, per tant, necessita un acompanyament molt diferent del de la Blanca.

En Zeus vol escriure “el mitjó” i comença escrivint “AL”. Per un moment, m’entra el típic dubte sobre si he d’intervenir i comentar que s’escriu amb E. Decideixo que, en aquest moment i per a ell, és més important la capacitat de poder escriure amb gairebé totes les lletres que sonen que no pas si normativament és correcte. Així que opto per callar i seguir observant.

Llavors escriu “AMI” i diu mittjjjjó mittjjjjó... em mira i em diu, quina va? En aquest precís instant opto per dir-li. Sé que és el contrari del que he decidit fer amb la Blanca, però precisament perquè són alumnes diferents i estan en moments diferents del procés, crec que se’ls ha de fer un acompanyament diferent. En el cas del Zeus, m’està preocupant molt més que davant de la M escrigui una A –que no sona– que no pas que dubti davant l’escriptura d’un so complex. Per tant, li dic, mira: s’escriu amb TJ. I completa la seva escriptura: “AL AMITJÓ”. Li llegeixo en veu alta, emfatitzant aquesta A que em desconcerta, i, tot seguit, dic què volia escriure: El mitjó.

Ell veu que no sona com hauria però li manquen recursos per identificar què falla. Novament, dubto de quina ha de ser la meva intervenció... i en aquest punt em beneficio de les reflexions de l’equip de l’ICE perquè he escoltat i reunit molts recursos que desconeixia. Li anuncio que sobra una lletra –però no li dic quina– i li proposo que sigui ell mateix qui la identifiqui. Li explico que taparé, per ordre, una lletra cada vegada, llegiré la seva escriptura i allò que volia escriure.

Primer intent (tapo la primera A): L AMITJÓ “El mitjó”. Que sobra aquesta primera lletra? Nega amb el cap.

Segon intent (tapo la L): A AMITJÓ “El mitjó”. Torna a negar.

Tercer intent (tapo la segona A): AL MITJÓ “El mitjó” i, content, assenteix.

A poc a poc en Zeus anirà afinant l’anàlisi de la tira fònica perquè la pugui correspondre amb les grafies que la representen. La guia de l’adult en aquesta anàlisi és imprescindible.